Palabras clave: UOC

Però, doctor, què tinc?

Lema del World NTD Day

Mariona Folguera Blasco- A Europa, més de 4 milions de persones van patir un càncer el 2018, segons les últimes dades de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer, que pertany a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I al voltant de 60 milions de ciutadans del vell continent conviuen amb diabetis. Com demostren les xifres, ambdues malalties afecten un enorme gruix de població, i en condicionen la seva vida. Per això, tots sabríem, amb major o menor precisió, definir-les; però què sabem del pian, el Chagas o la dracunculosi?

Per a la comunitat d’experts, aquestes tres patologies, juntament amb quinze més, es coneixen com malalties tropicals desateses (NTD, per les sigles en anglès). Tot i conèixer-les poc, les seves xifres d’afectació esfereeixen: més de 1.600 milions de persones viuen condicionades per aquestes divuit malalties infeccioses, tal i com recull l’OMS. Són patologies que proliferen “en entorns empobrits, especialment en l’ambient calorós i humit dels climes tropicals”, i que es transmeten a través d’insectes, com les mosques o els mosquits; i es propaguen per l’aigua contaminada i el sòl infestat d’ous de cucs.

Llista d'NTD, segons l'OMS
Llista de les 20 malalties tropicals desateses, segons l’OMS.

Per tal de posar fi al desconeixement que les envolta, l’OMS s’ha decidit a dedicar-hi enguany, i per primera vegada, un dia: el 30 de gener. El Dia Mundial de les Malalties Tropicals Desateses (World NTD Day) vol aconseguir que els dignataris mundials destinin més recursos i mitjans per al seu estudi i prevenció, per donar-les a conèixer i vèncer-les, una tasca comuna que es visibilitzarà a les xarxes a través de l’etiqueta #BeatNTDs i es recollirà en aquest portal. Al llarg de l’any, l’OMS també farà públics els nous objectius per a orientar el progrés fins al 2030, que buscarà alinear amb l’Agenda 2030.

Per a l’organisme sanitari de referència mundial, aquest 2020 serà un any “decisiu” per al treball sobre les NTD. Després de la firma de la Declaració de Londres l’any 2012, en què el grup d’organitzacions de salut i desenvolupament, donants i indústria farmacèutica es van comprometre a recolzar l’OMS en la seva feina de combat i eradicació de 10 d’aquestes malalties abans del 2020, tot va quedar en paper mullat. Fins ara, que sembla que ha arribat l’hora de les accions reals.

Compromís pioner a Catalunya

Com tot, les idees cal materialitzar-les, ja sigui per demostrar la voluntat real de dur-les a terme o perquè un mateix s’ho cregui. I això és el que ha fet l’OMS; i amb força reeixida. De moment, més de 230 socis mundials ja s’han sumat a aquest projecte. A Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i lInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han estat les entitats pioneres a comprometre’s amb l’OMS.

D’una banda, la UOC ho ha fet a nivell institucional com a part del seu compromís amb la salut mundial i la millora de la qualitat de vida de tota la població. Des del nou centre de coneixement de la UOC, l’eHealth Center, la universitat posarà a disposició de l’OMS tots els seus recursos de salut digital, una disciplina que serà essencial en el treball vers les NTD. L’ISGlobal, per la seva part, hi aportarà el coneixement tècnic i el valor humà del seu equip d’investigadors.

I és que la incidència d’aquestes patologies a casa nostra cada cop es farà més palesa. Malgrat avui dia encara es troben focalitzades, principalment, a les zones tropicals del planeta -l’Amèrica Llatina i l’Àfrica- i havien anat desapareixent de les regions amb millors nivells de vida i higiene, estan reapareixent. La circulació constant de persones i mercaderies pròpia del món cada vegada més global en què vivim, i l’emergència climàtica, les està tornant a fer presents a Europa. De fet, i com a resposta a l’augment de casos detectats d’una d’aquestes malalties, el Chagas, el desembre del 2018, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa el Protocol de Cribratge, Diagnòstic i Tractament de la Malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills .

Institucions, centres de recerca, empreses, governs i societat han de treballar plegats per a trencar tabús sobre les NTD, donar-les a conèixer i fer que la pregunta ‘Doctor, què tinc?’ deixi de ser impossible de respondre per a una gran part de la població. En paraules de la vicerectora de Planificació Estratègica, Investigació i Recerca de la UOC i presidenta del Consell de Direcció de l’eHealth Center, Marta Aymerich, “treballar junts per a revertir la situació de les NTD i deixar d’anomenar-les desateses perquè no ho haurien de ser”.

Share Button