Palabras clave: cancer

Però, doctor, què tinc?

Lema del World NTD Day

Mariona Folguera Blasco- A Europa, més de 4 milions de persones van patir un càncer el 2018, segons les últimes dades de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer, que pertany a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I al voltant de 60 milions de ciutadans del vell continent conviuen amb diabetis. Com demostren les xifres, ambdues malalties afecten un enorme gruix de població, i en condicionen la seva vida. Per això, tots sabríem, amb major o menor precisió, definir-les; però què sabem del pian, el Chagas o la dracunculosi?

Per a la comunitat d’experts, aquestes tres patologies, juntament amb quinze més, es coneixen com malalties tropicals desateses (NTD, per les sigles en anglès). Tot i conèixer-les poc, les seves xifres d’afectació esfereeixen: més de 1.600 milions de persones viuen condicionades per aquestes divuit malalties infeccioses, tal i com recull l’OMS. Són patologies que proliferen “en entorns empobrits, especialment en l’ambient calorós i humit dels climes tropicals”, i que es transmeten a través d’insectes, com les mosques o els mosquits; i es propaguen per l’aigua contaminada i el sòl infestat d’ous de cucs.

Llista d'NTD, segons l'OMS
Llista de les 20 malalties tropicals desateses, segons l’OMS.

Per tal de posar fi al desconeixement que les envolta, l’OMS s’ha decidit a dedicar-hi enguany, i per primera vegada, un dia: el 30 de gener. El Dia Mundial de les Malalties Tropicals Desateses (World NTD Day) vol aconseguir que els dignataris mundials destinin més recursos i mitjans per al seu estudi i prevenció, per donar-les a conèixer i vèncer-les, una tasca comuna que es visibilitzarà a les xarxes a través de l’etiqueta #BeatNTDs i es recollirà en aquest portal. Al llarg de l’any, l’OMS també farà públics els nous objectius per a orientar el progrés fins al 2030, que buscarà alinear amb l’Agenda 2030.

Per a l’organisme sanitari de referència mundial, aquest 2020 serà un any “decisiu” per al treball sobre les NTD. Després de la firma de la Declaració de Londres l’any 2012, en què el grup d’organitzacions de salut i desenvolupament, donants i indústria farmacèutica es van comprometre a recolzar l’OMS en la seva feina de combat i eradicació de 10 d’aquestes malalties abans del 2020, tot va quedar en paper mullat. Fins ara, que sembla que ha arribat l’hora de les accions reals.

Compromís pioner a Catalunya

Com tot, les idees cal materialitzar-les, ja sigui per demostrar la voluntat real de dur-les a terme o perquè un mateix s’ho cregui. I això és el que ha fet l’OMS; i amb força reeixida. De moment, més de 230 socis mundials ja s’han sumat a aquest projecte. A Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i lInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han estat les entitats pioneres a comprometre’s amb l’OMS.

D’una banda, la UOC ho ha fet a nivell institucional com a part del seu compromís amb la salut mundial i la millora de la qualitat de vida de tota la població. Des del nou centre de coneixement de la UOC, l’eHealth Center, la universitat posarà a disposició de l’OMS tots els seus recursos de salut digital, una disciplina que serà essencial en el treball vers les NTD. L’ISGlobal, per la seva part, hi aportarà el coneixement tècnic i el valor humà del seu equip d’investigadors.

I és que la incidència d’aquestes patologies a casa nostra cada cop es farà més palesa. Malgrat avui dia encara es troben focalitzades, principalment, a les zones tropicals del planeta -l’Amèrica Llatina i l’Àfrica- i havien anat desapareixent de les regions amb millors nivells de vida i higiene, estan reapareixent. La circulació constant de persones i mercaderies pròpia del món cada vegada més global en què vivim, i l’emergència climàtica, les està tornant a fer presents a Europa. De fet, i com a resposta a l’augment de casos detectats d’una d’aquestes malalties, el Chagas, el desembre del 2018, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa el Protocol de Cribratge, Diagnòstic i Tractament de la Malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus fills .

Institucions, centres de recerca, empreses, governs i societat han de treballar plegats per a trencar tabús sobre les NTD, donar-les a conèixer i fer que la pregunta ‘Doctor, què tinc?’ deixi de ser impossible de respondre per a una gran part de la població. En paraules de la vicerectora de Planificació Estratègica, Investigació i Recerca de la UOC i presidenta del Consell de Direcció de l’eHealth Center, Marta Aymerich, “treballar junts per a revertir la situació de les NTD i deixar d’anomenar-les desateses perquè no ho haurien de ser”.

Share Button

Efectos del sol en nuestra salud

Llega el calor y el buen tiempo, la época de ir a la playa y tomar el sol. A todos nos gusta el sol, y está claro que es muy necesario. Tiene muchos efectos beneficiosos para la salud, pero también tiene muchos riesgos. Sobre todo con la llegada del verano, tenemos que tener en cuenta que proteger la piel no sólo previene de las quemaduras solares en el momento, sino también de la aparición de otros problemas mas serios en el futuro.

Ana Sotres Fernández

Loading...

Loading…

Share Button

Calendario de los días mundiales contra el cáncer

Share Button

“Volem desestigmatizar la malaltia i mirar d’acostar la informació a tothom”

Marta García Ginés Twitter-icon yep

El passat dissabte 11 de juny es va celebrar la primera edició del congrés sobre Salut de la dona i Càncer a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Aquest esdeveniment va ser possible gràcies a l’organització Women 360 Congress i alguns importants col·laboradors institucionals com l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el mateix Hospital de Sant Pau. A més a més, van comptar amb el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Institut Català de les Dones i l’Obra Social “la Caixa”.

La Rosa Cuscó i la Lidia Codinachs,  professionals del món la comunicació i la publicitat, son les directores i fundadores del women 360 congress i formen part de l’equip impulsor d’aquesta organització.

Rosa Cuscó i Lidia Codinachs

El passat dissabte vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar a la Rosa Cuscó durant el congrés i aquest va ser l’interessant resultat.

En aquesta ocasió s’ha volgut aportar una visió global a tot el procés associat a les malaties oncològiques. Les diferents ponències han donat llum al procés de detecció, tractament i normalització de la vida de les dones afectades i tot el seu entorn proper.

Iniciatives com aquesta donen un valor afegit a la ciutat de Barcelona i aquells qui compartim aquest espai. Per això mateix és important que el teixit empresarial i institucional del nostre territori consideri l’esponsorització d’esdeveniments d’aquest tipus com una molt bona opció.

Share Button

Un 5-10% de los cánceres de mama y ovario son hereditarios

Si se conoce qué gen tienes mutado un gen de predisposición al cáncer de mama y ovario hay métodos de prevenir que tus hijos lo hereden

El cáncer de mama es el segundo cáncer más frecuente en todo el mundo, y  el más frecuente en  mujeres con más de 1,67 millones de nuevos diagnósticos al año, según nos informa el proyecto GLOBOCAN 2012, que estima la incidencia la prevalencia y la mortalidad de todos los cánceres a nivel mundial cada 4 años. A pesar que la supervivencia del cáncer de mama es buena, su alta incidencia hace que aún sea uno de los cánceres más mortales en todo el mundo.

El cáncer de ovario es menos frecuente, representan el 7 cáncer más frecuente en mujeres con 239.000 nuevos diagnósticos en 2012, como refleja el estudio de GLOBOCAN y recoge la Word Cancer Research Fund International. Pero el problema del cáncer de ovario es que ataca en silencio, sin muchos o ningún síntoma, se diagnostica normalmente en fases avanzadas, conllevando una supervivencia menor al 50%.

De todos estos diagnósticos un 5-10% son debidos a una mutación genética en un gen de predisposición al cáncer. Y la pregunta que nos hacemos es: ¿es un gen tan importante como para hacer que sufra cáncer? Normalmente se tratan de genes que “evitan el cáncer” llamados genes supresores de tumores, cuando uno de estos “protectores” falla, el riesgo de cáncer aumenta.

Los genes BRCA 1 y BRCA 2 protegen a nuestras células reparando el DNA. Estos genes son los que más frecuentemente se encuentran alterados en los casos de cáncer de mama y ovario familiar. Ser portador de una mutación en estos genes aumenta mucho tu riesgo de cáncer de mama (hasta un 80%) y de ovario (hasta un 50%). Además de aumentar el riesgo de otros tipos de cáncer como el de próstata en hombres. Todos tenemos dos copias de estos genes (una que viene del padre y una de la madre), con que solo una de las dos copias está mutada ya se tiene un riesgo aumentado de desarrollar estos tumores.

Una persona portadora de una mutación tiene un riesgo del 50% de transmitirlo a la descendencia. Hoy en día existen varias opciones reproductivas para evitar la transmisión y que a descendencia no tenga este aumento del riesgo. Principalmente existen cuatro mecanismos: El diagnóstico genético preimplantacional, mediante el cual, a partir de una fecundación in vitro, se realiza un selección de aquellos embriones que no tengan la mutación. El diagnóstico prenatal consiste en realizar una prueba prenatal, como la amniocentesis o el análisis de vellosidades coriónicas, para determinar si el feto es portador de la mutación, si no es portador se lleva a término el embarazo, en caso de que fuera portador se realiza una interrupción del embarazo. También existe la opción de usar óvulos o espermatozoides de donante, o la adopción, en ambos casos al no compartir los genes del progenitor afectado eliminas la posibilidad de transmisión.

La identificación de aquellas personas que tienen mutaciones en genes de predisposición al cáncer es crucial para hacer un mejor seguimiento de estas personas con un mayor riesgo de cáncer y para, en caso de que los deseen, evitar la transmisión de la mutación a la descendencia.

Share Button

Cancer Stem Cells… ¿culpables de la resistencia a los tratamientos?

Durante los últimos 15 años cada vez son más los estudios que demuestran la existencia  de las denominadas cancer stem cells ó células madre tumorales. Se trata de células parecidas a las células madre sanas, y que como tales presentan algunas características que las hacen más resistentes a los tratamientos convencionales de quimioterapia y radioterapia.

La presencia de células madre tumorales se ha descrito en numerosos tumores distintos, y muchos estudios “culpan” a estas células de las recaídas que se producen incluso despues de una buena respuesta inicial a los tratamientos. Por esa razón, los investigadores tratan de desarrollar nuevas terapias dirigidas a eliminar estas células de manera selectiva.

Share Button

Nacimiento y evolución de la Medicina Personalizada

Share Button
17f_1

JOAQUÍN DOPAZO: “LA GENÓMICA Y LA BIOINFORMÁTICA SERÁN UNA BOLA DE CRISTAL”

Joaquín Dopazo es el jefe del departamento de Genómica computacional del Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF) de Valencia. Es químico y doctor en Biología. Dirige el grupo de Bioinformática del Centro de Investigación Biomédica de Enfermedades Raras (CIBERER) en Valencia y es director asociado de Bioinformática para el Programa de Investigación en Genética y Medicina Genómica de la Junta de Andalucía. Ha trabajado en el CSIC, en el CNIO y en Glaxo Wellcome y cuenta con una dilatada experiencia investigadora y docente nacional e internacional. Hablamos con él en un despacho del departamento que dirige en el CIPF. Nada que ver con un laboratorio. Es una amplia sala, muy iluminada, con ordenadores de grandes dimensiones. Una sala en la que de vez en cuando se escuchan los teclados de las computadoras y el silencio de la observación y la paciencia, herramientas también necesarias para el análisis de datos. Continuar leyendo

Share Button